viernes, 14 de septiembre de 2012

Estampes de la Catalunya independent


                                                                            Marea incontenible.
Sembla que la independència de Catalunya és nomès qüestiò de temps. Existeix una majoria social que aposta per la secessió i, a més, es preveu que aquesta majoria no deixi de crèixer perque les generacions que s'estan escolaritzant amb l'actual sistema educatiu tenen un sentiment clar en aquesta direcció. Acceptant la independència com un fet inevitable, és l'hora imaginar aquest nou horitzó i dels canvis perceptibles que es produïran a la vida dels catalans.

1. El tema que més preocupa i que és l'únic obstacle que separa a Catalunya de la independència: què serà de la Lliga de futbol? Serà la fi del Barça-Madrid? Un futur amb una lliga catalana amb duels com Barça-Espanyol (els pericos s'hauran de canviar el nom) o Barça-Girona provoca autèntiques esgarrifances. Tot i que Sandro Rosell -amb aquell veu engolada- posi l'exemple del Mónaco, que juga a la lliga francesa, qualsevol persona alfabetitzada i amb un mínim de sentit comú sabrà que l'exemple no és equiparable, perque Mónaco no s'ha secessionat de França sinò que sempre ha estat un territori independent. L'exemple més idoni és: podria jugar el Partizan de Belgrad la lliga croata? I la resposta és NO. Decididament NO.
                                                              Adèu per sempre? 

2. Escenes durant el conflicte. Abans de l'arribada dels cascs blaus, Barcelona serà bombardejada. Les escenes de la ciutat en flames ocuparan els informatius de totes les televisions europees. Molts televidents -a Hull, a Charleroi, a Rennes, a Dusseldorf, a Aberdeen- pensaran: “Mira, aquí és on vaig anar d'Erasmus. Aquí és on em vaig posar de farlopa fins a les celles. Aquí va ser on una puta em va mamar la polla en un portal. Quina pena!”, i després canviaran de canal per veure The Voice, British Got Talent o el Gran Hermano dels seus respectius païssos.
                                                          Ahir Sarajevo, demà Barcelona. 

3. Als catalans que vivim a l'Estat Espanyol se'ns obligarà a jurar lleialtat a la Constitució i, en cas contrari, se'ns internarà en camps de concentració, pas previ per a la deportació. Se'ns confiscaran els nostres béns i serem considerats traidors i ciutadans sota sospita. No es permetrà la doble nacionalitat. S'establirà una Generalitat catalana no-secessionista i lleial a Madrid que tindrà a Albert Boadella com a Ministre de Cultura i a Arcadi Espada com a portaveu. Jo decidiré tornar a Catalunya però, allà, els qui vivíem a l'Estat Espanyol serem considerats ciutadans desafectes i sospitosos. Em convertiré en aquella figura tant romàntica de l'apàtrida, de l'etern fugitiu, de l'home errant que vagareja per Europa.
                                                   Futur ministre de la Generalitat constitucionalista. 

4. Adèu al vi de Rioja i al pernil de jabugo. A Vic s'intentarà desenvolupar un equivalent digne de pernil català. Es produirà una revifada de la maduixa del Maresme per cobrir el buit que deixi la maduixa de Lepe. Les tapes estaran una temporada sota sospita, però finalment es produirà un procés de catalanització: la bomba picant es convertirà en la nova estrella, en la tapa típicament catalana.
                                                                 Tapes quintacolumnistes? 

5. El terrible trauma de tots aquells que tinguin a casa discs de Bisbal, Bustamante, Camela, Alejandro Sanz o Cali y Dandi. El trauma que patirà gent com Estopa o Antonio Orozco, esqueixats entre dos lleialtats. La disjuntiva d'aquells que guardin a casa discos dels grups de la movida madrilenya. La música en castellà que soni als 40 Principals serà, principalment, reggetón, un gènere que encanta als joves independentistes. Barcelona serà el gran epicentre europeu del reggetón y Tego Calderón, Calle 13, Daddy Yankee, Pitbull i Don Omar celebraran un macroconcert al Parc del Forum. Tota els panchitos i guachimolis s'incorporaran amb entusiasme a la nova Catalunya independent. D'aquí vint anys, quan les aigües entre Catalunya i Espanya es calmin i es restableixin les relacions diplomàtiques, es produïrà un gran concert de David Bisbal al Palau Sant Jordi. Serà el concert de la reconciliació, del retrobament, de la concòrdia, de la convivència amistosa.
                                                       Don Omar, la gran estrella de la Catalunya independent. 

 6.Molts catalans, amb la parabòlica, continuaran consumint telebasura espanyola de manera clandestina. Famílies que abaixen el volum i s'empassen el Sálvame i Gran Hermano. Conscient d'això, la Generalitat impulsarà la creació d'una sólida i potent cultura basura autòctona. Periodistes del cor homosexuals, gent estripada, transexuals, dones d'aspecte grotesc, paràsits socials i éssers menyspreables ompliran Canal 8, que es convertirà en l'equivalent català de Telecinco. La gran operació cultural de la Generalitat serà intentar recuperar a Jorge Javier Vázquez per a la nova Catalunya independent. En aquesta política de construir una vigorosa cultura basura autòctona, es donarà molta importància a gèneres com la techno-cumbia, l'eurodance o l'electrollatí. Les xonis i els canis faran del català la seva llengua vehicular.
                                                          El somni humit de la Conselleria de Cultura. 

7. Existirà una amplia capa de població catalana desafecta o que mostrarà poc entusiasme pel nou estat independent. No obstant, es tractarà de gent despolititzada, inculta, amb poca autoestima i que ha patit un llarg procés de degradació social i moral. L'autor d'aquesta ímproba feina ha estat el PSC que, a finals dels anys 70, va agafar a la classe obrera més combativa, heroica i amb més consciència de classe de tot Europa i la va convertir en un autèntic ramat indolent. El PSC sempre ha menyspreat profundament als seus propis votants i ha fet tot el posible per humiliar-los i reduir-los a indigents mentals. El famós cinturó vermell del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord es convertirà en una immensa banlieuve despolititzada, desmoralitzada, desorientada i sense futur. Patiran intensament el desballestament de l'Estat del benestar i les polítiques neolliberals del nou govern independent. Seran gent sense futur, ghettos de pobresa i es convertiran en l'equivalent del que ara són els barris d'africans a França. De tant en tant, centenars de cotxes cremaran a Cornellà o a Badalona. De tant en tant, la policia dispararà mortalment contra un xaval a Sant Adrià i es viuran jornades de disturbis. Aquesta gent votarà a l'Anglada, que treurà set o vuit diputats al Parlament, però que mai serà una alternativa real a l'status quo.
                                                             Un dia qualsevol al Barcelonès Nord. 

8. Els fills viuran pitjor que els seus pares -encara que això serà un fenòmen comú a tot Europa- i, per si algú ho dubtava, totes les autopistes continuaran sent de peatge.
                                                             La meva Pàtria, el meu peatge.

1 comentario:

  1. Hola David, em dic Andreu, felicitats per la novel·la. N'he escrit una ressenya...

    http://www.nuvol.com/noticies/david-ventura-el-desencis-revisitat/

    ResponderEliminar